Bec de l’ocell
S’inicia des de la Font Nova. Al costat hi ha un carrer que indica “Escorxador Públic”, es va pujant per aqueix carrer, fins a una carretera, travessem la carretera i trobem una casa, just per l’esquerra, anem pujant, encara cementado, que voreja l’antena del repetidor de telefonia per la seua esquerra. Seguim aquest camí cementat fins a una altra casa, just a la seua esquerra, naix la sendera de l’ascensió.
La pujada espectacular, fent llaçades, cap a un finestral de roques, que sembla increïble la seua pujada, però bonic de debò, (segons la història aquesta sendera era utilitzada fa molts anys per a portar el correu des de Bunyol tots els diumenges) algun tram encara conserva l’empedrat original, cal estar atents/tes a les diferents fites i arribant a la part alta de la pujada, prendre com a referència un gruix tocó de fusta, que es veu una mica escorat a la dreta.
La sendera passa just a la seua esquerra. Al poc després de depassar-ho aconseguim veure el Bec de l’Ocell, en tot l’alt, una mica a la dreta amb el seu inconfusible garita. Anem seguint la senda fins a topar-nos amb un camí (davant mateix ix un altre camí que puja fins a la torre d’alta tensió “NO hem d’agafar-lo” . Cal desviar-se a la dreta pel camí, que sense deixar-lo ens portarà a l’altra torre d’alta tensió.
Des d’aquest punt no existeix senda, la nostra referència és un pi sec a meitat de la falda de la muntanya, fent llaçades es puja sense problemes, cal procurar no perdre altura, i passar una mica per damunt del, evitar anar-se a la dreta cap al barranc, passar el barranc quasi per la cresta.
Des del pi, alhora que guanyem altura ens anem decantant a la dreta, arribant a la cresta, amb vista a la vessant nord, torna aparéixer la senda, passem per una creu, seguim la senda pel vessant de l’ombria, és a dir a l’esquerra de la penya rocosa de davant, sense deixar la senda arribem a una segona creu, i a uns 300 metres la font-cova del Forgacho, torna a desaparéixer el camí, passem entre roques i es tracta d’ascendir uns 50 metres, per on millor es puga fins a la garita, estem en el Bec de l’Ocell (949 metres).
Fins al pic, haurem fet 4 km. i pujat 570 metres d’altitud. No us enganye els Km., la pujada en alguns trams és complicada, molt bonica i agresta, autèntica muntanyenca.
El retorn per la pista, direcció Aquest, amb vista a l’Albufera. Deixem una torre a la nostra dreta per un camí de pujada que “NO hem d’agafar”, ens topem amb un camí, molt escorat a la dreta, que acaba en uns ruscos. Passem per la part superior dels ruscos a uns vint metres, per a trobar una bonica sendera de bicicletes senyalitzat en groc, que ens porta a creuar el barranc i seguint-lo, enllaçar amb el camí d’abans. Cal anar amb compte, en arribar pel camí, enfront de la primera torre d’abans, girar a l’esquerra per la sendera de fites que pugem.
Des del Bec de l’Ocell al poble de Dos Aguas: 6 km.; 1.50 hores de baixada.
- Distància: 10 quilòmetres.
- Temps Estimat: 3:30 – 4:00 hores.
- Altitud Acumulada: 610 metres.
- Cota Màxima Bec de l’Ocell: 949 metres.
Enllaç al sender del Bec de l’ocell en Wikiloc
Enllaç a la senda de la Solana en Wikiloc
El senderisme és una especialitat lleugera del montanyisme, que constitueix una activitat esportiva realitzada sobre camins abalisats o de forma lliure, a més de suposar una simbiosi amb el medi ambient.
