Epipaleolítics/ques
En algunes de les rutes naturals dels voltants de Dos Aguas, com en la Cova de la Cuina trobarem una de les seqüències de referència per a l’estudi dels/de les últims/mes caçadors/res recol·lectors/res peninsulars.
Entre fa 8000 i 6000 anys a. de C., la població Epipaleolítica que habitava la cova en la Canal, vivia de caçar espècies salvatges amb les seues fletxes amb puntes triangulars o trapezoidals.
La seua simbologia i cosmologia es van plasmar sobre plaquetes planes amb motius geomètrics, com podem veure en la imatge adjunta, de les quals s’han trobat en la Cova de la Cuina la millor i més completa col·lecció de la Península Ibèrica, posant de manifest aquest jaciment.
Neolítics/ques
Amb l’arribada de noves gents; que portarien amb elles espècies d’animals i de plantes domèstiques, la ceràmica i la pedra polida entre els seus avanços tecnològics van arribar a Dos Aguas, noves maneres d’expressar les seues ideologies.
A partir del 5000 aC la població Neolítica passarà a ocupar la Cova de la Cuina i a plasmar en els abrics pròxims -i no en plaquetes- les seues imatges pintades -i no gravades- plasmant les seues llegendes i símbols sagrats.
El Cinto de les lletres, a l’Abric de la Parella, la Covacha de l’Oncle Asensio o el Cinto de la Finestra, fins i tot hi ha restes en la mateixa Cova de la Cuina, són els llocs que ens han arribat fins hui malgrat la fragilitat de la pintura a la intempèrie.
Des de 1998 són Patrimoni de la Humanitat, aconseguint així el màxim reconeixement per la importància històrica i documental de l’art rupestre del vessant mediterrani de la Península Ibèrica, en el qual s’enquadra la Canal de Dos Aguas.