Pintures rupestres

Epipaleolítics/ques

En algunes de les rutes naturals dels voltants de Dos Aguas, com en la Cova de la Cuina trobarem una de les seqüències de referència per a l’estudi dels/de les últims/mes caçadors/res recol·lectors/res peninsulars.

Entre fa 8000 i 6000 anys a. de C., la població Epipaleolítica que habitava la cova en la Canal, vivia de caçar espècies salvatges amb les seues fletxes amb puntes triangulars o trapezoidals.

La seua simbologia i cosmologia es van plasmar sobre plaquetes planes amb motius geomètrics, com podem veure en la imatge adjunta, de les quals s’han trobat en la Cova de la Cuina la millor i més completa col·lecció de la Península Ibèrica, posant de manifest aquest jaciment.

Neolítics/ques

Amb l’arribada de noves gents; que portarien amb elles espècies d’animals i de plantes domèstiques, la ceràmica i la pedra polida entre els seus avanços tecnològics van arribar a Dos Aguas, noves maneres d’expressar les seues ideologies.

A partir del 5000 aC la població Neolítica passarà a ocupar la Cova de la Cuina i a plasmar en els abrics pròxims -i no en plaquetes- les seues imatges pintades -i no gravades- plasmant les seues llegendes i símbols sagrats.

El Cinto de les lletres, a l’Abric de la Parella, la Covacha de l’Oncle Asensio o el Cinto de la Finestra, fins i tot hi ha restes en la mateixa Cova de la Cuina, són els llocs que ens han arribat fins hui malgrat la fragilitat de la pintura a la intempèrie.

Des de 1998 són Patrimoni de la Humanitat, aconseguint així el màxim reconeixement per la importància històrica i documental de l’art rupestre del vessant mediterrani de la Península Ibèrica, en el qual s’enquadra la Canal de Dos Aguas.

Cova de la Cuina

La cova de la Cuina es localitza en el marge dret del barranc de Cinto Finestra, a escassa altura del llit del llit i a una altitud de 400 metres, en el terme municipal de Dos Aguas (València) Espanya.

Els temps actuals corresponen a l’Holocé i s’inicien uns 10.000 anys a. de C. Llavors es desenvolupen les últimes societats caçadores, en el període denominat Epipaleolític, l’utillatge lític del qual es caracteritza pel microlitismo i les formes geomètriques, destinat a armar les puntes de les seues fletxes.

Es tracta d’una cova de grans dimensions formada en terreny d’areniscas i calcàries sorrenques, que se situa molt pròxima de l’abric de Cinto Fienstra i que conté un jaciment prehistòric, on s’han trobat restes i pintures del Mesolític i del Neolític. Els nivells més profunds corresponents a l’Epipaleolític demostren que va ser habitada des del seté mil·lenni a. de C. coneixent-se el seu ús fins al Eneolítico.

En la paret dreta de l’entrada Luis Pericot va trobar en la dècada dels 40, mentre duia a terme els seus treballs d’excavació en la cova, un grup de pintures rupestres l’estudi de les quals havia de realitzar Juan Cabré, i que a causa de la seua defunció no va poder realitzar.

En els anys 70, Francisco J.Fortea reprén les excavacions del jaciment i l’estudi pendent de les pintures. Va interpretar un conjunt de pintures de caràcter geomètric, amb línies paral·leles, fetes fallida i trapezoidals, així com un xicotet triangle de color roig que adscrivia a un nou horitzó artístic: l’Art Lineal-geomètric; art que es feia més antic que l’Art Llevantí.

Revisions de finals de la dècada dels huitanta, dutes a terme per Anna Alonso i Alexandre Grimal Navarro, van identificar aquestes pintures de la paret Sud com a pertanyents a l’Art llevantí (10.000-6.500 anys abans del present) per la seua tècnica, les seues estructures morfològiques, etc. Aquest jaciment es constituïa amb la presència de fragments de figures llevantines en el més important del sector oriental peninsular en oferir la cronologia de l’Art Llevantí.

Aquesta cova de Dos Aguas presenta la prova irrefutable que les pintures van ser fetes durant moments epipaleolítics pels grups caçadors recol·lectors, en estar cobert el panell amb pintures pels estrats ceràmics del jaciment. Aquest fris pintat llevantí i tots els de la Comunitat Valenciana han sigut declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998) pel seu altíssim valor com a mostra de l’intel·lecte humà i testimoniatge inigualable de la capacitat artística i espiritual.

Cinto de la Finestra i Cinto de les Lletres

Abric de Cinto Finestra

Es localitza en el marge dret del barranc de Cinto Finestra a una altitud de 390 metres.

Es tracta d’un abric de xicotetes dimensions sobre un terreny d’areniscas i calcàries sorrenques, amb una amplària de 5 metres, una altura mitjana d’1 m i una profunditat de 1,20 m orientat al sud-oest, que compta amb una xicoteta columna central que divideix l’abric en dos buits.

Cinto de les Lletres

En aquest abric trobarem figures rupestres pertanyents al neolític representatives dels estils Esquemàtic i Llevantí, distingint-se de l’estil esquemàtic 4 antropomorfs, 4 zoomorfos i 3 motius geomètrics pintats en color ataronjat i de l’estil llevantí 3 cápridos i 6 ocells pintats en roig fosc.