La cova de les Meravelles
Per als/a les amants/tes de l’autèntica aventura comptem amb la Cova de les Meravelles, una gruta formada com a resultat d’un antic riu subterrani.
Segons les persones afeccionades a aquest esport és una cova fàcil. No obstant això, allò inexperts/tes que s’endinsen en aquest nou tipus d’aventures han de prendre les màximes precaucions.
Aquesta cova és un nou llit fòssil al qual s’accedeix per una pista asfaltada eixint de Dos Aguas en direcció Millares.
Cal prendre la primera carretera cap a l’esquerra (està passats uns 2 Km), ascendent des de l’inici i estreta com ella sola, ens mostra unes bones vistes del Massís de Caroig. Coronem l’alt i seguim per aquesta carretera, creuant alguns xicotets barrancs, camps d’ametlers i cirerers, fins que vegem dues roques en el marge dret amb la inscripció en cadascuna Cova de les Meravelles. Ací mateix es pot deixar el cotxe, per a continuar a peu per una senda molt marcada fins a la depressió on estan la dues boques d’entrada, situades a no més de 10 minuts.
A peu de cova, veiem que una de les boques és un xicotet pou d’uns 8 metres, que es descendeix utilitzant uns espits instal·lats en les roques de la depressió. L’altra implica destrepar uns blocs amb una mica de risc, per la qual cosa és preferible instal·lar una xicoteta corda i baixar en ràpel.
Arribem a la base del llit. Des d’ací hi ha dues vies, la de l’Est finalitza prompte, passats uns metres en una barrera de concreció que tapa el llit en aqueixa direcció.
Tornem a l’entrada i seguim el llit cap a l’Oest, passant en l’inici entre blocs de bona grandària, sobre nosaltres en el sostre s’observen unes interessants filtracions de mineral brillant, pirita.
Per davant tenim un entretingut recorregut, amb pujades i baixades en les quals no es necessita material tècnic i on les bugades, estalactites, banderes i altres ens acompanyaren al llarg de tot el trajecte.
La zona més interessant i humida és la del final, on la cova guanya en altura i amplitud. L’estat general de conservació és bastant bo, cova de fàcil accés que val la pena la seua visita.
En l’inici d’aquesta última zona, existeix un pas estret a la nostra esquerra que dona pas a una nova galeria, paral·lela a la principal i bastant més estreta que aquesta que, alberga unes molt bones bugades en les seues parets. Aquesta zona es troba seca però es considera de visita obligada, perquè és bastant peculiar.
En definitiva, una cova fàcil en la qual es pot passar el matí sota terra, fer algunes fotos boniques, llevar-se el mico subterrani i les ganes d’aventura.
