Història de Dos Aguas
El terme de Dos Aguas ja estava habitat cap a la meitat del VI, com demostren els nivells més profunds (epipaleolítics), de la Cova de la Cuina. Aquesta cova mostra una continuïtat de vida que va des de l’Epipaleolític fins al Neolític avançat o, tal vegada fins a un moment ja típic del Eneolítico.
És possible que las personas ocupantes d’aquesta cova foren les autores de les pintures rupestres dels immediats abrics del Cinto de les Lletres i de Cinto Finestra, i particularment, de les pintures que es conserven en la paret sud de la pròpia cova pertanyents a l’Art Llevantí (10.000-6.500 anys a. de C.).
Pròxim a aquests abrics es troba un altre, en la costa dels Escurçons del barranc de Falón, conegut per Covacha de les Cabres, amb figures humanes i cabres, descobert en 1962 i encara inèdit.
Dos Aguas no figura en el repartiment de la conquesta, encara que se suposa que el seu origen degué estar en l’època musulmana i va ser un dels pobles que es van unir a les rebel·lions d’Al-Azraq.
En 1325, va ser comprat per Francisco Scribe. En 1349, va passar a poder de Raimundo Castellano i més tard a Antonio de Vilaragut a la família de Roiç de Corella. Va ser cap de baronia i posteriorment del marquesat del seu nom.
Durant l’expulsió de la població morisca va haver-hi una revolta, quedant en el terme solament dotze cases habitades per població cristiana. Durant les guerres carlistes va ser ocupada diverses vegades per les tropes del pretendent.
