El Castell de la Matrona, monument declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), era una fortalesa a la vora del riu Xúquer (al costat de l’actual pantà El Taronger) sobre un pujol a uns 5 km de Dos Aguas. Per desgràcia, el seu estat actual és de ruïna, podent apreciar-se solament alguns de les restes de l’antiga muralla.
Un castell per a protegir la comarca
El Castell de la Matrona formaria part de l’estratègia militar de Jaume I per a controlar el territori recentment conquistat.
Formava part d’una xarxa, en el qual també s’inclourà el Castell de Chirel, per a assegura la davantera sud de Regne de València, així com el pas des de l’interior a la costa per la via del riu Xúquer. De fet, el castell està construït sobre el queixal, en un lloc privilegiat de control dels accessos, aprofitant un singular meandre del riu.
Es tractava d’una fortalesa en altura de difícil accés, amb un alcaide cristià al comandament d’una guarnició, que també serà responsable del control de les noves poblacions morisques sotmeses.
En 1250 trobem en la documentació ja el nom de tots dos llocs, quan el 19 de gener el Rei Jaume I eximeix dels tributs a la lleuda i del portazgo a “Matrona i Dos Aguas”.
Només uns dies després, el 21 de gener, en regular els tributs en relació amb la venda de la sal, torna a citar el Castell de la Matrona.
Aqueix any de 1250 va ser prodigue en esments per a aquestes terres, perquè el 18 d’agost Jaume I confirma el repartiment de terres fet a Xàtiva “et usque ad terminum de Matrona, et de Corts sicut vadis a rivo inferius usque ad terminum de Sumacarcel”, és a dir, fins al ria Xúquer i els termes de la Matrona, que inclou com hem vist a Dos Aguas, així com a Corts.
En 1256 torna a fer-se referència als castells i viles de “Madrorza, de Millars et de Duabus Aquis”, en referència a Matrona i Dos Aguas. Ja en 1292 el Rei ordena la reparació del castell de Madrona, instruccions que es repeteixen en un nou escrit de 1341.
Quan es preveia que la situació militar era inestable, i en previsió d’incursions enemigues, es procedia al proveïment tant de queviures i provisions, on s’incloïen tant aliments, aigua i medicines, com a armes, així com personal per a la custòdia i defensa d’aquests llocs de control, perquè pogueren aguantar un llarg setge sense haver d’abandonar la posició. Aquestes es reben en Matrona per part del Rei Pere IV en previsió de l’escomesa que els Reis del Marroc i Granada pretenien fer.
La importància militar del Castell de la Matrona i el seu paper estratègic, de control de la frontera, queda de manifest una vegada més en 1349, quan en plena confrontació entre els Regnes de Castella i València, la trucada Guerra dels Pedros, s’ordenava proveir diversos castells, entre els quals se citen al de Matrona, Chirel i Otonel.
Tants avisos i previsions eren prova que el camí del Xúquer era un dels passos estratègics per a accedir al Regne de València des de l’interior.
Sembla que la situació es va mantindre estable, com ens indica un testimoniatge de 1356, en el qual indica que un ataque a València per la zona Aiora era complicat, perquè era mala terra i “no poria be entrar per els fortaleses dels terres e trevesures que i són”, entre les quals sens dubte juga un paper destacat la de Matrona.
Durant les visites al castell es comprova el triat del lloc per al control dels accessos a través del riu Xúquer, així com les dificultats per a accedir a aquest. El recinte es troba emmurallat en tres dels seus flancs, sent infranquejable el quart, en caure a pic sobre el riu.
En la seua part interior encara poden observar-se dos aljubs, per a la recollida i emmagatzematge de l’aigua de pluja, i s’ha localitzat un fragment d’una tinaja de grans dimensions que devió pujar-se amb l’ajuda de caballerizas, per a emmagatzemar cereals o altres queviures.
Text de Pablo Vidal González.